L'obra evoca la Guerra Civil al front d'Aragó i a Barcelona, i també la postguerra a ciutat, des del punt de vista de diferents personatges.
En la primera part, les cartes de Lluís de Brocà descriuen la seva existència i la dels seus companys, Juli Soleràs i Cruells —tots tres amics i oficials republicans— al front d'Aragó. Fill d'un burgès, Lluís vivia amb la Trini, filla d'uns anarquistes, amb la qual tingué un fill; al front, s'enamora de manera apassionada d'una dona gran i amb dos fills, la Carlana, que l'utilitza per a falsificar una partida de matrimoni i regularitzar, així, una situació compromesa. A més de la descripció de la batalla i de la vida de l'exèrcit en un poblet d'Aragó, la novel·la reflecteix els neguits existencials i, sobretot, metafísics, dels tres personatges, figures inquietes i angoixades que tenen la voluntat de trobar un sentit a la vida, absurda sense Déu.
A la segona part, les cartes de la Trini mostren la complicada i perillosa situació d'aquest personatge a la Barcelona en guerra i relaten la seva conversió al catolicisme, amb la qual s'oposa a la seva família.
La tercera i quarta part, "Últimes notícies" —que a partir de la cinquena edició esdevé "El vent de la nit"— són les memòries de Cruells, un seminarista, i més tard sacerdot, que explica també la seva vida al front i, especialment, el Nadal que hi passà amb la família dels oficials, i, finalment, la desfeta republicana i el pas de la frontera.
Amb un salt temporal, la darrera part se situa en la postguerra de Barcelona, que arriba fins al final dels anys seixanta, i descriu l'ambient de la ciutat, ocupada i sense moral; posa un èmfasi especial en la situació de soledat i angoixa en què viu: sense els amics i un cop acabada la guerra, li costa de trobar un sentit a la vida. Amb tot, aconsegueix recobrar la fe i amb ella l'esperança, com ho representa la presència de la creu, símbol de l'obra. A més de les figures protagonistes, destaca la d'un vell sacerdot, el pare Gallifa, i la del pare de Trini, anarquista, tots dos persones bondadoses que són assassinades per voler mantenir-se fidels als seus ideals de justícia.
Amb un salt temporal, la darrera part se situa en la postguerra de Barcelona, que arriba fins al final dels anys seixanta, i descriu l'ambient de la ciutat, ocupada i sense moral; posa un èmfasi especial en la situació de soledat i angoixa en què viu: sense els amics i un cop acabada la guerra, li costa de trobar un sentit a la vida. Amb tot, aconsegueix recobrar la fe i amb ella l'esperança, com ho representa la presència de la creu, símbol de l'obra. A més de les figures protagonistes, destaca la d'un vell sacerdot, el pare Gallifa, i la del pare de Trini, anarquista, tots dos persones bondadoses que són assassinades per voler mantenir-se fidels als seus ideals de justícia.
Amb la influència destacada de Dostojevskij i de Bernanos, en particular, i del corrent de la novel·la catòlica, en general, Sales aconsegueix evocar un moment conflictiu, gràcies sobretot a la creació d'uns personatges molt versemblants, figures nobles amb una vida marcada pel sofriment, un autèntic calvari, en què la figura divina és la de Crist crucificat.
Altres temes són la solitud de l'home i el pas del temps, que porta a la mitificació de la joventut, i, també, la presència del mal en el món i en l'home.
Obra de redacció complexa i més llarga en cada nova edició —1956, 1969 i 1971—, ha estat considerada una de les millors novel·les de postguerra; la traducció francesa, publicada el 1962, assolí una valoració molt positiva. Ha estat també traduïda a l'anglès.
Per saber-ne més:
Mediateca Sales. Dins el web de l'Any Sales, Calders, Tísner. Val la pena entretenir-s'hi i dedicar-hi una bona estona.
Llegim Sales. Dins el mateix web. Diferents personatges llegeixen fragments d'obres de Joan Sales.
Joan Sales al Twiter. Seguiu les piulades del nostre autor d'aquest mes. Aquesta iniciativa s'emmarca en els actes a la xarxa de l'Any Sales, Calders, Tísner.
Joan Sales, cartes a Màrius Torres. Edició en format bloc les Cartes a Màrius Torres, que es van publicar el 1976, vint anys després de la primera edició d’Incerta glòria, seguides, com en la reedició de 2007, del Viatge d’un moribund, la poesia de Joan Sales (no reproduïda al bloc). Per la gran extensió de l’original (185 cartes), el bloc en publica una completa selecció, sempre amb cartes íntegres, cada dilluns i dijous des del 10 de setembre.
Entrevista a Joan Sales, per Mercè Ibarz. Publicada al número 67 de L'Avenç, el gener de 1984, uns mesos després que morís l'autor.
Uncertain Glory; Gloire incertaine, Ungewisser Ruhm. Joan Sales internacional, a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007.
Tens curiositat per sentir la veu del nostre autor? Aquest petit vídeo conté un document sonor molt interessant:
Teaser documental "Joan Sales. L'home incòmode, la veritat que fa nosa" from Documental Sales on Vimeo.
Tens curiositat per sentir la veu del nostre autor? Aquest petit vídeo conté un document sonor molt interessant:
Teaser documental "Joan Sales. L'home incòmode, la veritat que fa nosa" from Documental Sales on Vimeo.
El llibre per al mes de novembre és El cartero de Neruda, de l'autor xilè Antonio Skarmeta.
