Avui al Club de lectura comentem Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona, de l'escriptor, assagista i biògraf Stefan Zweig. Una novel·la que segueix la seva línia habitual: llibres curts, amb una història sobre relacions humanes... A banda de l'encert o no de l'argument, penso que només per conèixer i gaudir del depurat estil literari de Zweig, ja valia la pena la lectura, ni que sigui només per les frases magistrals que trobes de tant en tant. A la pàgina 15, per ex., he trobat aquesta: "I sembla que hi ha persones que troben plaer a sentir-se més fortes, més decents i més pures que aquelles que són "fàcils de seduir". Real com la vida mateixa.
1 comentari:
Sí, un home que ha sabut fer una novel·la intemporal, un pel moralista i molt ben escrita… La novel·la em recorda un altre que vaig llegir fa anys, Els ponts de Madison, on la protagonista també ha de decidir entre seguir amb la seva vida o deixar-se endur pels seus sentiments més passionals! Ella, però no es tant valenta com la protagonista d’en Zweig.
M'ha agradat molt!
Publica un comentari a l'entrada