Vaig llegir fa anys Sota la pols, em va agradar molt, tant la història com l'estil de Jordi Coca, i més d'una vegada i de dues vegades he recomanat aquesta novel·la... I ara m'arriba a les mans La noia del ball i malgrat tenir La lladre de llibre encara a les beceroles, no em resisteixo de llegir unes quantes pàgines...
"De vegades me n'anava a caminar fins a la cala petita, mirava una estona les onades que mullaven la sorra o després trescava fins a la torre dels moros, on sentia el vent a la cara, estirava els braços i alçava el cap per notar el sol als ulls. M'agradava l'olor intensa, càlida i seca de la farigola, m'agradava el brunzir vibrant de les cigales, la salabror de la mar, el silenci i aquell cel tan net. No volia pensar en res, en res de res, però era com si aleshores la mare estigués darrere meu donant-me força per aguantar durant l'any les coses que passaven a Barcelona i tots els problemes del pare"
La Noia del ball, guardonada amb el Premi Carlemany 2007, està centrada en la mare de Sota la pols i forma part d'un projecte literari més gran, format també per Dies meravellosos del 1996 i amb una altra obra que encara ha de veure la llum però que ja té títol: Moure la nit. Si en voleu saber més us recomano un bloc de referència en la catosfera literària de casa nostra, el del "llibreter": http://llibreter.blogspot.com/2008/01/la-noia-del-ball.html
Bon cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada