divendres, 6 de març de 2009

Una bellíssima persona, una vetllada entranyable...

Això és el més senzill que se m' acut per descriure-us Maria Barbal i la bona estona que ens va fer passar... Els que hi vau ser compartireu amb mi aquesta impressió, de ben segur, i per als que no hi vau ser només afegir-vos que, a petició de l'Àlex, la Maria ens va recomanar algunes lectures pel Club, especialment les de l'autora que ens ha concretat via mail aquest mateix matí...
Us transmeto el seu comentari...

Benvolgudes amigues,
Em va saber greu no tenir present el nom de la gran autora de Suite francesa, la seva obra magna, encara que no va poder acabar-la. Es tracta d'Irene Némirovsky. La novel.la breu que us vaig lloar és Sang calenta i, per al club, també seria excel.lent la titulada David Golder. Gràcies per la vostra càlida acollida i records a les persones del Club de Lectura,

Maria Barbal

Aprofito també per donar-vos les gràcies per la vostra assistència i us animo a deixar un comentari amb les vostres impressions...

5 comentaris:

mia ha dit...

A mi em va semblar una dona senzilla, propera, amb un toc d’humor que em va fer passar l’estona volant!!
Sí, crec que hem d’aprendre molt d’aquestes persones.
M’apunto el de la Némiroski i clar, algun més de la Barbal, no?
I Sònia, ho vas fer molt bé! Em va agradar molt com vas conduir la seva exposició.
Podríem prendre nota d’alemanya i un dia fer que l’autor llegeixi ni que fos un paràgraf del seu llibre?
Des de que estic al TEC crec important que el propi autor llegeixi la seva “obra” mai ningú li donarà el seu toc, no?

beckett ha dit...

No sóc un "fan" de la Maria Barbal escriptora, però pel que se, si que ho sóc de la Maria Barbal com a persona.M´han agradat moltes de les coses que diu en les seves entrevistes i sobre tot perquè estima la literatura

Sònia ha dit...

Gràcies Maria... Jo també penso que està molt bé això d'una estona de lectura per part de l'autor o autora, es podria proposar en una futura trobada.
De la Maria Barbal també destacaria la seva humilitat, encara més rellevant si tenim en compte que és una de les veus femenines més destacades del panorama literari català... Per cert, que en arribar a la biblioteca el primer que va fer va ser regalar-nos un exemplar de "Bella edat", una novel·la en la que ens atansa al tema de la bellesa i el pas del temps...
I José..., se't va trobar a faltar. Li vaig comentar la proximitat a "La Plaça del Diamant" que ens vas fer notar i la Maria va dir que és clar que Rodoreda és un referent per ella però que no va tenir present la Colometa a l'hora de crear la Conxa, tot i que és conscient dels paral·lismes que s'hi poden trobar.

Mariana ha dit...

A banda de la Irene Némirovsky, la Maria Barbal ens va recomanar també una escriptora canadenca (no recordo el nom) i alguna obra d'en Ramón (?)Solsona. No he llegit res de cap d'aquests escriptors. Estaria bé conèixer nous horitzons. Per cert, la Maria Barbal va fer bastants referències a: quanta, quanta guerra de Rodoreda. Un altre per llegir. Això és infinit.

clubdelecturacanrajoler ha dit...

Doncs sí Mariana, va insistir força amb aquesta novel·la de la Rodoreda, amb els de la Némirovsky, també amb el Ramon Solsona, per exemple "Figures de calidoscopi" i un altre sobre la viudetat que crec que és "Les hores detingudes" i que sí tenim a la biblioteca; i finalment també Alice Munro, una escriptora canadenca de qui es parla com una de les veus més rellevants de la literatura anglesa actual. D'ella no tenim cap llibre, però queda com a desiderata.