divendres, 8 de maig del 2009

Siri Hustvedt

Aquest mes de gener va passar per Barcelona Siri Hustvedt per presentar les seves traduccions més recents, dues novel·les que aquest mes trobareu entre les novetats de la Biblioteca. Es tracta d'Elegia per un americà i Allò que vaig estimar. A la primera Hustvedt repassa la història del pare de la protagonista a través dels diaris que ha deixat escrits abans de morir, una novel·la que explora la soledat, els conflictes familiars, els secrets sobre coses no dites... I es veu que el pare de la protagonista és el pare de l'escriptora: Vaig escriure el llibre per parlar de la vida i de la mort del meu pare. Abans de morir li vaig demanar permís per a treballar amb els diaris que havia escrit, i me'l va donar. Hi ha moltes coses que va escriure el meu pare que jo no sabia. Siri Hustvedt va néixer als Estats Units però els seus pares eren suecs.
Allò que vaig estimar, la seva tercera novel·la, que va ser finalista del Premi Llibreter 2004, la va revelar com una escriptora amb veu pròpia. També els secrets juguen aquí un paper important, són el motor de la intriga en un thriller psicològic que tracta de l'amor, de la pèrdua, de la traïció i de la creació artística.
Siri Hustvedt també ha escrit poesia i assajos sobre art i literatura, la seva tesi doctoral analitzava l'obra de Charles Dickens tot un clàssic de la literatura anglesa. Si fullegeu les primeres pàgines d'aquestes novel·les hi podreu llegir les dedicatòries. Elegia per un americà està dedicada a la seva filla, Sophie Hustvedt Auster, i Allò que vaig estimar al seu marit, Paul Auster.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui és Paul Auster?

clubdelecturacanrajoler ha dit...

Doncs un escriptor nordamericà, sobretot novel·lista, però també autor de poesia, guions i també director de cinema. Se'l coneix com "l'autor de l'atzar i la contingència", element fonamental a les seves novel·les, que per una banda poden semblar senzilles, però que tenen al darrera un important treball d'arquitectura narrativa. Fa un parell de temporades van comentar "La nit de l'oracle" al Club de lectura, una de les seves obres més destacades.

Anònim ha dit...

la pregunta era una broma que intentava reivindicar a la novel·lista per si mateixa -és bona, la tia-, i deslliurar-la del fet de ser la dona d'en Paul Auster, un altra gran novel·lista.
De totes maneres, gràcies per la informació.

Anònim ha dit...

Volia dir "un altre gran novel·lista".
Perdó.

Sònia ha dit...

D'acord Anònim, ja em va semblar estrany que no sabessis qui és Paul Auster... Acostumo a ser lenta captant els acudits, es veu que la ironia també...

Anònim ha dit...

Disculpa la broma. De debó que la Siri Hustvedt val molt la pena. A mi Allò que vaig estimar em va agradar molt. Enhorabona per la tasca que feu.
Salut i bona lectura, companys.

Sònia ha dit...

Espero llegir-ne alguna cosa aquest estiu i justament és "Allò que vaig estimar" el que més m'engrescava. Gràcies pels teus comentaris, ens veiem per la biblioteca...

Anònim ha dit...

Moltes felicitats pel bloc, jo mai he llegit res de la Siri Hustvedt però veient els vostres comentaris i els que he trobat navegant per la
xarxa m'han fet decidir a llegir
Elegia per un americà. Avui el començo !!

svoboda ha dit...

La lectura és com el paracaigudisme: en condicions normals el practiquen alguns esperits arriscats, però en cas d'emergència salva la vida a qualsevol.
Juan Villoro, escriptor i periodista mexicà (1956)

svoboda ha dit...

Estic llegint "El xinés", d'en Mankell, i estic gaudint moltíssim.
Us ho recomano i no l'he acabat (vaig per la pàgina 100).