Contes de prop

Després d'una primera sessió dedicada a contistes clàssics catalans: Pere Calders amb Raspall i Mercè Rodoreda amb La Salamandra i Mort de Lisa Sperling, amb l'afegitó de Tereseta-que-baixava-les-escales de Salvador Espriu, crec que és de rigor dedicar tota la trobada del mes de novembre al contista de més renom actualment a casa nostra.

Efectivament només pot tractar-se de Quim Monzó, tot i que en la foto que teniu aquí mateix el veieu una mica decorat... Monzó ha centrat el seu enginy en els contes i el periodisme, tot i que també ha escrit novel·la, alguns guions de cinema, ha participat en televisió... De més jove havia voltat pel món seguint una bona colla de conflictes bèl·lics. El seu discurs a la Fira del Llibre de Frankfurt va estar d'allò més bé. En fi, estic acabant de fer la tria d'alguns dels seus contes, que no és fàcil, i confio que entre tots li treurem el suc que es mereix...