Ja podeu recollir a la Biblioteca la nova lectura que, a proposta de la Mariana, tenim per al mes de maig: Balzac i la petita modista xinesa de Dai Sijie. Es tracta d'una història basada en la pròpia experiència de l'autor que de ben jove va ser "enviat" a un remot poblet de la Xina a causa de la seva "intel·lectualitat" i amb la intenció de ser "reformat"... Però Balzac i la petita modista xinesa és, sobretot, una novel·la que parla sobre el poder de la paraula i la literatura. A banda de la novel·la de Dai Sijie, els que tenim també La Catedral del mar per llegir, ja tenim prou pràgines per endavant, però tot i això segur que les vacances de setmana santa us han regalat bones estones de lectura i sentirem bones recomanacions el proper 14 de maig.
6 comentaris:
Us deixo un petit fragment de l'obra. Una de les emocions que en Dai Sijie m'ha regalat amb la seva narració:
"Vaig copiar el capítol on Ursule viatja somnàmbula. M'hauria agradat ser com ella: adormit al llit, hauria pogut veure el que feia la meva mare al nostre apartament, a cinc-cents quilòmetres de distància, ser-hi present quan els meus pares sopessin, observar què feien, els detalls de l'àpat, el color dels tovallons, flairar l'olor dels plants, sentir-los conversar... Millor encara, com Ursule, hauria vist, en somnis, indrets on no havia posat mai els peus..."
Fins aviat.
Israel.
Després de llegir "la petita modista" vaig recordar un altre llibre: "el sorgo rojo" escrita per Ya Ding, que també parla de l'anomenada revolució cultural. Aquest llibre (que no té a veure amb la famosa pel·lícula de Yang Zhimou) mostra la història des del punt de vista d'un nen. Des de la seva ingenuïtat se'ns fa més evident com va ser d'absurda i cruel aquesta revolució.
Aquest llibre m'ha encantat. L'he engolit en dues tardes. M'agrada la història que explica d'amor d'amistat, de trapelleries, de subsistència davant la desventura (sí, ja sé que és autobiográfica...!) la manera de fer el relat, introduint petites anècdotes que esquitxen d'humor un relat sobre la "reeducació" a la Xina de Mao, i l'estil, senzill, directe, planer, precís, encisador. Crec que m'he apropat una miqueta a la història d'un país inmens i per a mí gran desconegut
Ah! i una altre cosa...Avui érem un grapat de lectors comentant La petita modista..., i m'ha fet molta il.lusió veure tanta gent amb ganes de xerrar i parlant del llibre i d'altres possibles lectures! M'ha fascinat veure com n'està d'enganxada la gent del club a les lectures, i els diferents gustos i opinions sobre el que agrada o no.
Tinc moltes ganes de llegir clàssics, CLASSICS amb majúscules, sí, Homer,Shakespeare, Unamuno, Dante, Pla... i m'agradaria molt fer-ho en companyia dels companys del club, perque ho trobo molt enriquidor! espero la vostra col.laboració
Jo també vaig disfrutar molt ahir. Erem 14 persones passant una bona estona i això és el més important de tot.
Publica un comentari a l'entrada