dimecres, 21 de maig del 2008

La Catedral del Mar, una novel·la i prou?

Fa una estona hem comentat a la Biblioteca La Catedral del Mar d'Ildefonso Falcones. Penso que hem coincidit, més o menys, en la idea que hem o vam passar una bona estona amb la seva lectura, però no serà la novel·la de la nostra vida, oi? En definitiva, que cal valorar-la pel que és, digueu-li culebrot, telenovel·la històrica..., convertit en best-seller. Una part històrica ben documentada i interessant, que ens ha aportat a tots coneixements de la Barcelona medieval, però un fil argumental excessivament carregat, catastròfic, uns personatges poc aprofundits... Això sí, molts de nosaltres donaríem una segona oportunitat a senyor Falcones, ja que al capdavall és la seva primera novel·la.
Què en penseu?, als que hi ereu i també als que no heu pogut venir, us animo a deixar els vostres comentaris. He trobat molt interessant com La Catedral del Mar ens ha conduït a comentar moltes altres novel·les, que en contraposició a ella, sí que ens semblaven "imprescindibles".
Per acabar, ha estat un plaer comptar amb l'Olga i amb la Mariví, esperem retrobar-vos.
I l'última, els cinc primers minuts de la trobada del 2 de juliol són per a l'Israel i la seva valoració de La Catedral del Mar.
Ara sí, arreveure!

13 comentaris:

BECKETT ha dit...

Com sempre poder parlar de llibres és una experiència enriquidora, perquè parlar de llibres és parlar de la vida, i de la nostra visió de les coses.
Ahir vam parlar de la història, d´escriptors, de la poesia, de llibres...i de la "Catedral del mar" (més que un bon llibre, un bon negoci que aprofita l´èxit de vendes que avui té la novel.la històrica i que va començar amb "Els pilars de la terra")

ah... sóc en José Ángel
salutacions als malalts de llibres

Anònim ha dit...

La Sònia ha parlat que "La catedral del mar" no seria el llibre de la nostra vida. Això m´ha fet pensar ¿tenim llibres de la nostra vida?
Miro dins de la meva memòria i trobo cançons de la meva vida,pel.lícules de la meva vida, persones de la meva vida... i també llibres de la meva vida...Vosaltres teniu llibres que poden marcar una vida?
si em dieu els vostres jo us diré els meus... o no.
salutacions malalts de llibres
BECKETT

Sònia ha dit...

Jo m'apunto al joc, tot i que no us desvetllaré cap secret si us dic que un dels llibres de la meva vida és Mirall trencat de Mercè Rodoreda. Però aniré més enllà, perquè us puc dir que el capítol titulat El fantasma de Maria és el que més m'agrada de tota la novel·la. És especial, és poètic. I això de poètic em fa pensar amb el Sr. Bertran, bé, amb l'Antoni.

masire ha dit...

Va, jo també jugo. Un dels llibres de la meva vida es: Cien años de soledad. El vaig llegir quan tenia 17 anys però encara recordo les papallones grogues que acompanyaven a l'Amaranta, o els peixets que feia el coronel Aureliano Buendía, o la vella Úrsula que ja no s'hi veia i coneixia als néts per l'olor, o l'Arquímedes, que va portar el gel a Macondo... Quina màgia la del García Márquez!

Raelix ha dit...

Ostres!!! Què difícil!!!!
Ara hauré d'estar pensant en això i no tindré pas temps de llegir la Catedral del Mar ;)

Israel.

Anònim ha dit...

Potser triar només un llibre que hagi marcat la meva vida seria força complicat. Cadascun dels llibres que passen per les meves mans deixa un record, ja sigui negatiu o positiu. Però un dels llibres que podria destacar seria "La casa de los espíritus" de Isabel Allende. Inolvidable.

Dolors

BECKETT ha dit...

Tens raó Dolors, però podem parlar de més llibres. Jo podria parlar de tres o quatre, i un dels primers seria "El nom de la rosa", un llibre que reuneix dos aspectes que jo valoro molt: la filosofia(com coneixement) i l´emoció d´un misteri sense resoldre. No sé si va ser per aquest llibre però jo vaig acabar estudiant filosofia...gràcies Umberto

Núria ha dit...

Jo coincideixo amb Masire. També per mi Cien años de soledad és un dels llibres de la meva vida, tot i que em va agradar més La Regenta. El vaig descubrir als 17 anys, "obligada" pel profe de literatura i em va deixar al·lucinada! Les històries dels personatges, els amors tortuosos, les traicions, les aparences, la ciutat de provincia, l'importància de l'esglèsia...increible!Em va obrir els ulls a la vida adulta (llavors començavem més tard que ara...) Molts d'altres m'han agradat, molts em porten records de llocs viscuts, n'hi ha que no els tornarè a llegir mai més (Las benignes), en fí, que vull creure que el llibre de la meva vida encara no ha arribat, i mentrestant, llegeixo incansable per trobar-lo.

Núria ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Sònia ha dit...

Bona nit a tots, primer de tot vull celebrar la iniciativa del Jose de cercar dins la nostra memòria aquells llibres especials, màgics, per al nostre esperit.
Com ha dit la Dolors sóc incapaç de triar únicament una història, de manera que en aquest comentari revelaré un altre llibre que em va agradar molt i molt. El vam fer al Club de lectura fa anys i justament vam comptar amb la presència de l'autor. Estic parlant de Pa negre d'Emili Teixidor. A mi em va semblar que era, que és literatura: molt ben escrit, el tema de la memòria històrica però en la seva justa mesura (també abans del boom d'aquests llibres), un protagonista dels que arriben al cor... Si no l'heu llegit us animo a fer-ho.
I finalment, amb el teu permís, Núria, suprimeixo aquest darrer comentari perquè ha aparegut per duplicat.
Per a alguns de vosaltres, fins demà i que el temps ens acompanyi!

BECKETT ha dit...

M´agrada molt el que diu Núria. Creure que el millor llibre és aquell que mai he llegit...em fa pensar.
Que passeu un bon dia demà.
Un altre llibre "La sombra del ciprés es alargada" una reflexió sobre la vida i la mort

Anònim ha dit...

Hola! jo també jugo al llibre de la meva vida... Crec sempre m'ha agradat molt El Petit Princep, de Saint Exupery. Quan era molt jove, 8anys, el van fer amb diapositives ( sona del pleistocè, oi?) i no el vaig entendre gens. Des de llavors, l'he llegit un munt de vegades, i sempre m'entendreixen els comentaris innocents del príncep i les grans veritats que hi ha al darrera.

mia ha dit...

Un dels llibres que va marcar la meva adolescencia va ser “Yo, Cristiane F” em va fer veure que hi havia un altre món… el del “cavall”. Amb 15 anys, 2 més que la protagonista de la novel•la Uff!! Crec que després em vaig mirar les drogues d’un altre manera. Segur que recordareu la película… banda sonora del David Bowie