divendres, 26 de setembre de 2008

Taller de poesia

Ja tenim a punt d'estrena el Taller de poesia que us ofereix la Biblioteca a partir d'aquest dimecres 1 d'octubre. El taller, a càrrec de la Sílvia Llorente, forma part del programa DIMECRES DE LLETRES que vol fer dels vespres dels dimecres un oasi setmanal per a paraula i la literatura.
De caràcter eminentment pràctic, es pretén llegir i comentar diversos poemes, compartint els sentiments que els seus versos suggereixin. S'abordaran aspectes com el significat dels poemes, la seva música, el seu ritme, etc. , així com algunes nocions estilístiques bàsiques.
El taller es desenvoluparà al llarg de quatre sessions fins al desembre i cal inscriure-s'hi prèviament ja que les places són limitades.

13 comentaris:

mia ha dit...

Sonia, si no esta ple, apunta’m! Ja que al final podré venir dimecres. Segur que serà molt interessant.
Atenea, al final podràs venir?
Res nois ens veiem dimecres!

Sònia ha dit...

Perfecte Maria, ja estàs apuntada. Fins dimecres!

atenea ha dit...

Sí, crec que vindré. De fet ja m'he apuntat, jajaja! a veure com surt. Només de imaginar-m'hi, ja ric, m'estic tornant d'una manera...

mia ha dit...

Crec que aquest taller pot ser molt interessant!!
Núria, Bekett el sonet del que us parlava abans. No és un poeta però ho fa bé, no?
Bekett canviaràs d’opinió en vers Gala? No serà que et falta romanticisme?


Tengo la boca amarga y no he mordido;
el alma, atroz, y la canción, tronchada.
No sé que fuerza traigo en la mirada,
ni qué traigo, en el cuello, de vencido.

No sé ni cómo ni por qué he venido.
Esto es todo: llegué; no sé más nada.
No me importa el quehacer ni la jornada,
y me da igual herir que ser herido.

La sangre, a punto, se impacienta y arde
por inundar la alcoba a la que vine,
donde fui tan feliz que fui cobarde.

Sólo pido al amor que no se obstine.
Me sentaré a su orilla cualquier tarde
para que alguien, de paso, me termine.

Sonetos de la Zubia
(Antonio Gala)

Bona nit!!

Sònia ha dit...

Maria, ets una fan de l'Antonio Gala? Jo no he llegit mai res d'ell, i la veritat és que no em crida gens l'atenció.

Sònia ha dit...

Per cert, Núria, Jose, Mariana, Conxita, Montserrat, Antoni, Cristina i Maria, què us ha semblat el Taller de Poesia?

mia ha dit...

Sonia, molt bé la foto!!! Aviam si la gent s'anima...
Sí, m'agrada molt en Gala. Et recomano "Más allá del jardin" i la "Pasión turca".
El taller bé. Crec que veure, llegire, la poesia d'un altre manera.

BECKETT ha dit...

No sé que em va passar ahir, però no vaig connectar amb la classe. No és culpa de la professora, que em sembla una persona molt interessant... però sentia com els meus companys estaven més "enxufats" que jo, em sentia una mica apart, fora de joc, incapaç d'aportar res al grup. Però em va passar una cosa molt interessant, vaig arribar a casa y vaig obrir un llibre de poesia (20 poemas de amor y una canción desesperada) feia anys que no l'obria.Era molt tard quan el vaig tancar.PUEDO ESCRIBIR LOS VERSOS MAS TRISTES ESTA NOCHE.

BECKETT ha dit...

Gràcies Maria per la teva poesia,m'agrada molt, però em perdones si no canvio d'opinió i es que en el fons sóc un romàntic..

atenea ha dit...

Els veinte poemas de amor, és un llibre maquíssim! (recordeu, que només en tinc dos de llibres d'aquest tipus,i un, jajajaj, és aquest!)
I amb això de què et va costar, tranquil, si t'ha de consolar, a mi també em resulta difícil. Ah, i he decidit que si em resulta difícil deu ser perquè em costa molt parlar de sentiments propis i/o aliens, i perquè tinc tendència a empatitzar massa amb persones que pateixen i similar.
O sigui que endavant, segur que és la guerra on hem de lluitar. Això de fer anar el cor és bastant més difícil que fer anar el cap, jejejje!

Sònia ha dit...

Jo també en tinc molt bon record del llibre de Neruda. I això em fa pensar en una pel·lícula que em va agradar molt en el seu moment: "El Cartero y Pablo Neruda".
I de poemaris en català guardo en un racó especial "Els fruits saborosos" de Josep Carner, altrament conegut com "el príncep dels poetes catalans".
Bona nit i bon cap de setmana!

Mariana ha dit...

Potser sí que som tots plegats una colla de romàntics. Fins i tot l'Atenea s'està tornant d'una manera...
El taller de poesia em va fer veure que la poesia no es pot llegir com una novela. Exigeix vàries lectures, a diferents nivells i amb diferents perspectives per poder copsar-la i treure-li el suc.
Jo també vaig agafar un llibre de poesia quan vaig tornar. Us escric un petit fragment:

Allí me mostrarías
aquello que mi alma pretendía
y luego me darías
allí tu, vida mía,
aquello que me diste el otro día.

Ni metáforas ni res, només música.

Nuria ha dit...

Des de l'últim dia del taller de poesía, que no paro de llegir en veu alta. M'encanta! Realment, cal fer-ho així. Però las llegeixo a soles, eh? Res de llegir en veu alta per vosaltres, que us mal acostumeu!