dijous, 16 d’octubre de 2008

Savater i Vallvey, els nous Planeta

Ja tenim els "Planeta" d'enguany: Fernando Savater per la novel·la La Hermandad de la mala suerte, i com a finalista l'Ángela Vallvey amb Muerte entre poetas. Savater va ser finalista l'any 93, de manera que la Vallvey guanyarà el Planeta d'aquí uns anys (perquè sembla que la cosa funciona així, oi?).
L'obra guanyadora és una novel·la d'aventures ambientada en el món de les curses de cavalls, mentre que la finalista és una novel·la a l'estil Agatha Christie.
Ara caldrà veurè què tal són perquè ja sabem la fama que tenen els Planeta. La novel·la guanyadora de l'any passat, El Mundo de Juan José Millás però, s'ha convertit fa pocs dies en el flamant "Premio Nacional de Narrativa".

10 comentaris:

BECKETT ha dit...

Ho sento, però és superior a les meves forces,no puc amb els premis Planeta, és la gran estafa de les lletres i la cultura. Un premi "marca de la casa" més propi d´un "reality schow", un d´aquells que segurament fan en el canal del senyor Lara

Sònia ha dit...

Completament d'acord Beckett, de fet, no recordo haver llegit mai un Premi Planeta... Aquest any, a més a més, se m'hi barregen aspectes ideològics dels dos guanyadors. Cadascú és com és.

Anònim ha dit...

jo e llegit "villa diamante" del Boris i em va agradar

martab ha dit...

be torno a enviar un missatge ja que no a sortit el meu nom soc martab.

Sònia ha dit...

Ei Marta! Quina il·lusió trobar-te al bloc, celebro que t'animis a deixar algun comentari.
Doncs d'això del Boris Izaguirre, a la biblioteca més d'un i de dos s'han sorprès amb la seva "Villa Diamante".
El que ja m'ha xocat més és que "El Mundo" de J.J.Millàs s'hagi guanyat el Premio Nacional de Narrativa.
Per cert que no he llegit mai res del Millàs i això que una vegada ho vaig intentar...

Cristina ha dit...

Hola, d'acord amb el que dieu sobre el Planeta a mi m'agafa mal de fetge quan penso en la milionada que mou aquesta farsa. Sònia volia dir-te que el meu exemplar de "Els homes que no estimaven..." ja està lliure (el meu home el va acabar ahir a quarts de tres de la matinada: no el podia deixar!!) Bé si encara et fa falta per deixar-lo a algú te'l porto dilluns, ja em diràs alguna cosa. Aprofito per recomanar-vos Happiness TM de Will Ferguson, m'estic fent un fart de riure amb el cínic i poc esprit Edwin de Valu. L'acció transcorre en una editorial on arriba un manuscrit molt especial... a part de la trama hi ha detalls que valen una lectura per si sols: el Montón de Morralla, el Muro de la Mala Redacción i per sobre de tot: los intraducibles. Bé si no el coneixeu us animo a llegir-lo Bon dissabte!

Cristina ha dit...

Hola, d'acord amb el que dieu sobre el Planeta a mi m'agafa mal de fetge quan penso en la milionada que mou aquesta farsa. Sònia volia dir-te que el meu exemplar de "Els homes que no estimaven..." ja està lliure (el meu home el va acabar ahir a quarts de tres de la matinada: no el podia deixar!!) Bé si encara et fa falta per deixar-lo a algú te'l porto dilluns, ja em diràs alguna cosa. Aprofito per recomanar-vos Happiness TM de Will Ferguson, m'estic fent un fart de riure amb el cínic i poc esprit Edwin de Valu. L'acció transcorre en una editorial on arriba un manuscrit molt especial... a part de la trama hi ha detalls que valen una lectura per si sols: el Montón de Morralla, el Muro de la Mala Redacción i per sobre de tot: los intraducibles. Bé si no el coneixeu us animo a llegir-lo Bon dissabte!

Cristina ha dit...

Glups.. no us queda altre remei que llegir el meu comentari.. l'he enviat dos cops! Ai la tecnologia...

Sònia ha dit...

Ei Cristina, aniria molt bé si ens passessis la novel·la d'en Larsson, segur que algú més del Club de Lectura la podria llegir. Aquest dimecres la Núria ja li va passar el seu exemplar propi a l'Israel. Tot plegat afavoreix la sessió extra que s'ha proposat per Nadal: un Especial Club Larsson!
I sobre el llibre de Will Ferguson no n'estic al corrent però el podries portar el dimecres 29 i ens en fas cinc cèntims...
I una cosa més, si et sembla bé elimino el comentari que ha aparegut repetit...

Nuria ha dit...

Sonia, jo vaig llegir Dos mujeres en Praga, de Millàs, i aquest sí que em va agradar. Pel que fa al planeta, totalment d'acord amb vosaltres. A més, avui he sentit per la ràdio que el dia abans, la editorial convida als periodistes a un sopar, on els hi fan regals. Un d'ells explicava que hi van fins i tot periodistes culturals que no van mai en lloc. Hi van pel regal, naturalment. Deia que aquest any s'havia notat la crisis, però que altres anys els hi han regalat jocs de maletes, DVD's, teles...aquest any, pobrets, una mini cadena. I la morterada pel guanyador...En fí, jo no el comprarè. Això segur.