El prat de Tres Aigües era el que més m'agradava. Per una banda el banyava el barranquet d'Arlet abans de deixar el seu cabal al riu, pel límit de baix tenia l'Orri mateix, i per dalt hi anava a parar el reguerol de la font de la Torna. L'herba s'hi feia alta i bona i era en l'únic que s'hi podien fer tres collites. La primera i dues vegades el redall. No era un prat gaire extens i quan fèiem la feina ens vèiem els uns als altres.
Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985)
A RodaMots, http://www.rodamots.com/, us hi podeu subscriure i cada dia de dilluns a divendres, o en format setmanal, rebreu un missatge amb la paraula del dia, amb la seva definició i exemples reals en obres de literatura catalana. Una descoberta molt interessant que ens fa avinent en Miquel..., gràcies!
2 comentaris:
Només una puntualització. Al llibre de la Maria Barbal, en aquest paràgraf, diu: "La primera, i dos camins el redall". És a dir, utilitza la paraula "camí" com a sinònim de "vegada". No és que sigui massa primmirada, és que ho vaig haver de consultar al diccionari.
A mi al començament també em va sobtar el fet d'utilitzar "camí" com a sinònim de "vegada", però vaig pensar que devia ser un tret distintiu del "pallarès"...
Publica un comentari a l'entrada