![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPBn4rWrPKM9aEnJXMpFv-d5dUQ1XM7sMG1hMhKvaZE2H6X8rVbRGlyoQ4L9cAlkDaX2Ov5KIvtlUcm9psraPsbcRS9qC2U4DMrJY-7T8vDXK4mZqrJDjA2uMR505jbV97WIhYCugwghAV/s200/elfriede_jelinek_2.jpg)
El seu pare era jueu i bona part de la seva família va ser víctima de l'holocaust; amb la seva mare, vienesa, va mantenir una relació difícil: volia convertir-la en una nena prodigi de la música.
La formació acadèmica de Jelinek és àmplia: piano, guitarra, viola, violí, orgue, història de l'art, teatre...
Afiliada al Partit Comunista Austríac fins els anys 90; destacada activista femenina, les seves novel·les ens mostren que les dones no poden assolir una vida completa en un món on són pintades com a imatges estereotipades.
Ha repudiat el seu país al que retreu seguir ancorat en el seu passat nazi.
Literàriament destaca especialment com a dramaturga i novel·lista, i el seu estil es mou entre la prosa i la poesia. No s'està de res a l'hora d'escriure i la seva especialitat és la crítica social sense miraments, potser per això Jelinek és pura controvèrsia: aclamada per uns i rebutjada per altres. A veure com li va al Club...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada