Començant a fer un cop d'ull per la xarxa per veure què explicaven del senyor Salinger i d' El Vigilant en el camp de sègol, he trobat en el blog "Espai de llibres" de la biblioteca Ca N'Altimira de Cerdanyola, un interessant post: "Salinger i els candidats de Manxúria". A partir de En busca del candidato de Manchuria, un llibre sobre la modificació de la conducta que també podeu trobar a Can Rajoler, "Espai de llibres" ens parla del conegut caràcter maleït que té la novel·la d'en Salinger: llibre de capçalera dels assassins d'en Kennedy, de John Lennon, així com del personatge que va atemptar contra Ronald Reagan.
Així doncs, què tenim a les mans? Una simple novel·la, una novel·la perillosa, o potser un conjunt d'ordres subliminals que ens poden convertir en assassins involuntaris?
Cal relacionar tot això amb el misteri del seu autor, retirat des de fa dècades?
Aquí teniu l'enllaç a "Espai de llibres": http://espaidellibres.blogspot.com/2008/06/salinger-i-els-candidats-de-manxria.html
14 comentaris:
en una pel·lícula que es deia Conspiración i la feia Mel Gibson, representava que els de la CIA li havian esborrat la programació del cervell en no considerar-lo ja ùtil com a espia, però de tan en tant tenia la necessitat compulsiva d'abnar a alguna llibreria a comparar la novel·la d'en Salinger.
Gràcies per la teva aportació Francesc, quan vulguis estàs convidat a passar pel Club de lectura de la Biblioteca Can Rajoler.
Toc, toc. Bona nit a tothom.
Avui m'estreno al blog i primer de tot, m'agradaria donar les gràcies a l'Arturo Pérez Reverte per ser l'autor material del delicte de escriure un llibre amb tants partidaris com detractors. Ara fa un any que vaig començar a venir al Club de Lectura i mai les opinions dels tertulians havien estat tan confrontades (en la meva presència, és clar).
Bé, ara enviaré el missatge per veure si "surt" (Sònia, estic creuant els dits).
Fins ara.
Hey, Sònia, ha arribat. Us dec una explicació: dissabte, després d'escriure un missatge bastant extens per l'Israel, el meu comentari es va volatilitzar. Misteris d'internet.
En relació amb el missatge d'en Francesc us vull recomanar un llibre publicat al 2001: LAS TORTURAS MENTALES DE LA CIA del Gordon Thomas, un expert en terrorisme i intel.ligència. El llibre denuncia l'ús de la psiquiatria al món de l'espionatge: rentat de cervell, lobotomies, electroshocks, control mental, aïllament, etc. És un pèl llarg (500 pàgines) però mostra una realitat que més aviat sembla una novel.la.
Ara torno.
Molt bé Kriss ja et trobava a faltar al blog... i no et preocupis per l’Israel que té feina a escriure el relat eròtic pel dia 8...
I un comentari per tots els tertulians del blog, perquè no poseu la foto al vostre perfil? Així ens veiem les cares quan llegim els comentaris, no?
Celebro la teva estrena al bloc Kriss i em sembla bona idea això de la foto Mia, un dia d'aquests m'hi poso. Bona nit!
Hola un altre cop.
Com que veig que això encara funciona, m'arriscaré a tornar a escriure la parrafada que us devia haver arribat dissabte. Com deia fa dos missatges, aquest missatge era per l'Israel, que em va dir que es volia llegir "The catcher in the rye" en anglès (potser hi ha algú altre). Jo encara no l'he començat, però a primera vista no m'ha semblat gaire difícil. Tenint en compte que el protagonista és un adolescent, el vocabulari i l'estil són bantant planers. El llibre comença així: "If you really want to hear about it, the first thing you'll probably want to know is where I was born, and what my lousy childhood was like, ...". Fàcil, oi? Excepte potser pel "lousy" (fastigós). Aquesta és una de les dificultats del text, els "tacos". Mirant per sobre he trobat: crap, bastard, heck, moron, goddam, crook, damn. Com que els repeteix molt sovint, t´hi familiaritzes ràpid. No problem. L'altra dificultat és que l'autor ha volgut plasmar per escrit la dicció d'alguns personatges als diàlegs. Exemples: "Well, how 'bout it? Y'innarested?" "Can'tcha stick a little rum in it?" "Ya got a watch on ya?" Al principi despista una mica, però si ho dius en veu alta, li trobes ràpid el sentit.
Tot plegat, jo trobo que és un llibre assequible. De totes maneres, jo et recomanaria que també demanessis la versió traduïda. Així, si t'encalles, pots consultar-la. Com que els capítols són molt curts, no tindràs cap dificultat a trobar la frase o la paraula que no comprens.
Bé, ara sí, corto y cierro. A reveure.
Hola!
M'estreno al club, al Taller de poesia i ara al blog.
M'han agradat molt les experiències de compartir les lectures. La veritat és que el dia del "Dumas" vaig sortir amb una idea diferent (més positiva) que la que duia en entrar: com em va dir algú, crec que era la Núria, (encara no em sé els noms de tothom)pot ser que jo estigués predisposada negativament per la meva antipatia per l'autor (com pot un escriptor signar un Manifiest contra la llengua???) i com va dir algú altre si més no el llibre m'ha aportat coneixements. Bé que la discussió va ser molt enriquidora El llibre "maleït" m'ha agradat molt... i de moment no m'ha desvetllat instints assassins! ha ha!
Celebro que el balanç sigui positiu Cristina, i que això t'animi a repetir. Sobre el que comentes d'arribar amb una idea força clara del llibre i sortir-ne amb una altra que no hi té tant a veure, m'ha passat tantes vegades. Aquesta gent del club saben donar-li la volta al mitjó..., i trobo que això és una de les coses bones del club, la suma d'opinions de tothom fa que puguem valorar una mateixa història des de diferents prismes.
I sobre el llibre del Salinger, de moment no puc dir res perquè tot just he llegit quatre pàgines. Celebro però que t'hagi agradat, algú més que se l'ha llegit m'ha comentat que a ell no li ha agradat pas gaire. Ja ho veurem, doncs...
Hola, hola.
Gràcies Kriss per la info (quina kurrada). Tal com dius, el cert és que el llibre és molt, molt àgil. Intentaré agafar-ho en préstec en anglès, si el trobo en alguna biblio.
Per cert, el llibre m'ha enganxat. I fins aquí puc llegir. ;-)
Salutacions a tots els Kanras (canrajoleros)
Braelix.
Com que soc una persona intensa, o bé no escric o bé faig tres missatges seguits. Aquest és el segon.
Dir-vos que a www.salinger.org trobareu informació recollida al llarg de deu anys d'aquest author. No és oficial, és clar. Però ha tingut uns 180.000 accessos.
Per cert, part de la seva biografia (no oficial) no és gaire agradable. Síndrome Pla, maltractament a la seva dona, beure orina, cienciologia...
Més salutacions.
Israel.
Hola a tots els membres del Club de Lectura de Ca Rajoler. Gràcies Sonia per donar-nos pistes per a enriquir la nostra visió sobre el llibre. Creo que ens ajudarà molt a aprofundir en la història i tots gaudirem més dels comentaris del pròxim dia. Per aquest motiu, em guardo la meva opinió i espero amb ganes la nostra cita mensual.
Feina feta no fa destorb! Ja he acabat el Salinger... VISKA! Entro a la web que recomana en Raelix veja'm si m'il.lumino una mica...
Publica un comentari a l'entrada